Entre la infantesa i la guerra

Salvador Casanova i Grané nasqué a Badalona el 23 de gener de l’any 1918, al si d’una família obrera: el pare, Joaquim, treballava de mecànic, la mare, Josepa, s’ocupava de la casa i dels quatre fills. Cursà l’ensenyament primari a l’escola estatal; els tres darrers cursos, però, els féu al col•legi dels maristes. «Encara era un escolar quan l’adveniment de la Segona República»; en efecte, aleshores tenia tretze anys. L’any següent, el 1932, acabats els estudis, començà a aprendre l’ofici de fuster i s’anà especialitzant en la construcció de models per a la foneria. Aquest era la professió que havia d’exercir fins al final de la seva vida i de la qual s’enorgullí sempre. Tanmateix no deixà mai de formar-se culturalment. Casanova fou un exemple de deler d’elevació cultural que caracteritzà bona part de la classe obrera catalana des de la mateixa formació d’aquest segle passat. Ell mateix diu: «Pertanyo a aquella generació d’obrers que es forjaren intel•lectualment al redós dels “ateneus obrers”, en les biblioteques públiques o llegint els pocs o molts llibres que hom podia bonament arreplegar. No sempre els que hom volia o els que calien. Una formació, doncs, un bon xic heterogènia, dispersa, potser anàrquica fins i tot». Un fruit preciós d’aquest interès formatiu, estimulat des del clos familiar, fou la seva dedicació a la música. Casanova cursà estudis de solfeig, teoria, història, violoncel, piano i harmonia a l’Escola de Música de Badalona i esdevingué un instrumentista competent i sensible. Com a violoncel•lista participà en l’Orquestra de Cambra de Badalona. Aquesta inclinació, que podia haver-se consolidat professionalment, restà truncada als divuit anys, amb l’escaldament de la guerra del 1936.

...+